HOMENATGE AL DR. GARRUT

Salutacions a tots.

Hem plau adjuntar-vos informació referent als actes d'homenatge al Dr. Garrut.

ACTES D’HOMENATGE AL DR. GARRUT

El company Jordi Martínez, que és membre de la Junta de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, m’ha passat la informació referida al primer dels actes d’homenatge que l’esmentada associació ha preparat amb motiu del 75è aniversari com a soci del Sr. Josep M. Garrut i Roma .

L’acte consistirà en una dissertació a càrrec de Mossèn Jaume Aymar i Ragolta, historiador i conservador del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona. La conferència que porta per títol “El pessebrisme i el Dr. Garrut” es farà el dijous dia 3 de Juliol a les 7 de la tarda al local de l’Associació de pessebristes de Barcelona al carrer Paradís número 3 pral. 2ª de Barcelona.

Considero molt encertada la iniciativa dels companys de Barcelona de retre homenatge al Sr. Garrut, el qual per la seva tasca d’historiador i referent al món del pessebrisme mereix tots els reconeixements i felicitacions per part de tots els pessebristes.

Animo des d’aquí a tots a fer-li saber el nostre reconeixement, directament a ell o través dels pessebristes de Barcelona, els quals ben segur li faran arribar totes les merescudes mostres d’afecte que rebi.


Josep M. Garrut Roma (Barcelona 1915) és un dels historiadors del pessebre més brillants del nostre país; així ho demostra la seva bibliografia on destaquen “Viatge a l’entorn del meu Pessebre” (Barcelona 1957), l’Estudi de l’obra de Ramon Amadeu, així com innumerables articles i col•laboracions en revistes especialitzades i a la premsa.

L’any 1952 és un dels fundadors de la UN-FOE-PRAE (Federació Internacional de Pessebrisme); signà a Barcelona l’acta de constitució junt amb els senyors Marí i Costa (Associació de Pessebristes de Barcelona), Mons. Bruno Wechner (Amics del pessebre d’Innsbruk, Àustria), Sra. Weinhold (Pessebristes Alemanys), Sr. Stefanucci (Pessebristes Italians) i Mossèn Juan B. Pérez Cuadrado (Asociación Belenista de Guipúzcoa). En aquest 1er Congrés fou nomenat Secretari General de la Federació Internacional Pessebrista, que prengué el nom de Universalis Foederatio Praesepistica, que es simplifica en UN-FO-PRAE.

La trajectòria de Josep M. Garrut ha anat sempre lligada al món de l’art; obté la llicenciatura en Filosofia i Lletres i posteriorment passa a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi on cursa els estudis de pintura, escultura i gravat. A nivell professional, ha estat arxiver de l’Arxiu històric de la ciutat de Barcelona, Sots director i Director del Museu d’Història de Barcelona i Director del Museu Verdaguer de Vil•la Joana (Vallvidrera) i uns anys, a l’inici, de la Casa-Museu Verdaguer, a Folgueroles, així com Director de la Casa Museu Gaudí al Parc Güell de Barcelona. Ha organitzat diverses exposicions d’art i ha ofert múltiples conferències i xerrades d’art i pessebrisme per Catalunya, Espanya i Europa.

A continuació, reprodueixo una part de l’entrevista que es va publicar a la revista de l’Associació de pessebristes de Mataró al Nadal del 2005, i que el Sr. Garrut, molt amablement ens va concedir.



.- Com va començar a fer pessebres ?

L’afecció em ve de ben petit, ja que jo vaig néixer el dia 12 de desembre, i a la fira de Santa Llúcia d’aquell any, a la Plaça Nova, a prop dels esgrafiats de Picasso, els meus pares em van regalar les meves primeres figures de pessebre quan jo tenia pocs dies de vida. A partir d’aquí, i per tradició familiar, vaig començar a fer el pessebre a casa amb les figures del meu avi que eren fetes per Pere Teixidor. Com que a casa hem estat bons afeccionats a l’excursionisme, anàvem al bosc a buscar molsa, atzavares i farigola, i a la platja de la Barceloneta a buscar una mica de sorra. Dels 12 als 18 anys em vaig presentar el concurs de pessebres que convocava l’Associació de Pessebristes de Barcelona de la qual em vaig fer soci. I així he anat fent pessebres populars, diorames i fins ara que faig pessebres “ambientals” que són unes composicions fetes amb teles, adorns i complements adients al Nadal que formen un conjunt amb les figures i que podem col•locar damunt d’una taula o aparador.

.- Què és per a vostè el Pessebre ?

El pessebre és ni més ni menys que una presència, una presència viva, portada en el nostre temps, amb la nostra manera d’ésser, d’actuar i de fer. Cada any renovem els propòsits. Cada any sorgeix en ple desembre la vida nova; cada any floreix, en començar el solstici d’hivern, el Pessebre, que és aquesta presència del Naixement de Jesús a Betlem.

.- Vostè és un gran coneixedor de la vida i l’obra d’Antoni Gaudí, es sentia atret d’alguna manera pel pessebre ?

Gaudí era un home molt religiós, i ens consta que gaudia del Pessebre. Tenim una anècdota d’ell relacionada amb el món del Pessebre : quan estava treballant en el projecte de la façana del Naixement de la Sagrada Família, va anar amb els escultors Matamala i Carles Maní a visitar un pessebrista que vivia a la Plaça del Pi de Barcelona que tenia una col•lecció de figures de pessebre de Ramon Amadeu; amb aquesta visita, Gaudí volia captar el sentit de les figures de pessebre per plasmar-lo després a la seva obra, deia que volia fer unes escultures amb sentiment intern, incloent-hi reis, pastors i altres figures de pessebre perquè la gent entengués el significat de la composició que projectava; a partir d’aquesta visita, es van fer unes proves en guix per col•locar a la façana del Naixement, del Temple de la Sagrada Família que és el gran Pessebre de Catalunya.

.- Que en pensa, del pessebrisme, a Mataró ?

Mataró, junt amb Sabadell i Terrassa, és de les ciutats que tenen prestigi com a pessebristes. Em consta que els pessebristes a Mataró tenen un bon recolzament per part de tota la ciutadania que, any rera any, visita les seves exposicions i els dóna suport. Això és molt important, ja que així els mataronins senten com a seus els pessebres i d’aquesta manera s’assegura la continuïtat de l’associació.
També voldria recordar que enguany es celebra el 150è aniversari de la mort de Damià Campeny, sens dubte l’escultor mataroní més destacat i pel qual els pessebristes sentim una especial admiració, ja que va crear algunes figures de pessebre d’una gran qualitat artística.

.- Algun desig no realitzat pel que fa al pessebrisme ?

Durant un temps vaig acaronar el projecte de fer un Museu del Pessebre a Barcelona, fins i tot havíem trobat el local adequat per instal•lar-lo a l’Avinguda de la Catedral. Finalment no el vàrem poder tirar endavant a causa de l’oposició d’alguns dirigents d’altres museus de la ciutat, que tenien por que una part del seu pressupost es destinés a aquest projecte pessebrístic.

.- Com veu la projecció del pessebre cap al futur ?

S’ha de fer una bona divulgació del pessebre i donar totes les facilitats que puguem als nous pessebristes. N’hi ha que el poden fer per un sentiment de devoció, d’altres, que siguin agnòstics també poden fer el pessebre en nom de la tradició, del país i sobretot de l’art. En definitiva, es tracta de mantenir encesa la flama del pessebrisme, encara que el clima social, actualment, no hi acompanya gaire.

J. Bone