CANTERES, PEDRERES I PLANTERS

L'ús erroni de la paraula castellana "cantera" en els mitjans per tractar sobretot temes esportius tot referint-se als jugadors novells formats a casa ha fet molt de mal.
La traducció automàtica, benintencionada, cal dir-ho, del mot original castellà al català ens va dur a l'ús -igualment equivocat- de la paraula "pedrera" (lloc d'on es treu la pedra).

Però, ja se sap, les llengües diferents agafen conceptes mentals diferents per a designar les mateixes coses. Així, el que per a un castellà seria "la cantera", per a un català seria el "planter" (lloc on es crien les plantes petites, destinades a ésser trasplantades).

Un concepte que de ben segur és on devien voler arribar els amics de Castellar quan parlaven dels pessebristes novells d'aquella entitat:

"Aquesta escola és un planter d'excel·lents mestres." o "Aquell davanter era del planter del Barça."

Pel que fa a cantera, en català, vol dir simplement les "ganes de cantar" que de tant en tant ens agafen...

...descobreix que no està bé
i vol dir-ho a una senyora,
la senyora no l'entén
perquè és mestra d'una escola.

Pau Riba. L'home estàtic.